| Interactive |
| |
| |
| |
| |
| Heavy Metal Bands |
|
| |
| |
| |
| Present Time |
| |
| |
| |
| Specials |
| |
| |
| |
| |
|
| |
| |
| |
| Other References |
| |
| |
|
Proposta D'un Estudi Comparatiu De La Crítica Musical A La Premsa
Estudi 1 - ROCK Bruce Springsteen
Intèrprets: Bruce Springsteen (veu, guitarra, piano i harmònica); Danny Federici, Roy Bittan (teclats); Gary Tallent (baix); Max Weinberg (bateria), Clarence Clemons (saxo); Patti Scialfa (veus, guitarra); Nils Lofgren, Steve van Zandt (guitarres); Soozie Tyrell (violí).
Lloc i data: Palau Sant Jordi (16/10/02)
['Proposta d un studi comparatiu de la critica musical a la premsa']
Diari "El País":
És una crítica feta al 18 d'Octubre de 2002 pel crític Luis Hidalgo.
Consta d'una estructura dividida en tres parts:
* Introducció basada amb frases fetes
* Nus del concert
* Final del concert original
Primerament es basa amb un pàragraf ornamentat de frases fetes, que és el què fa que sigui una bona introducció i original. Algunes frases són: "Dicen que las certezas son armas de doble filo, pues deparan al mismo tiempo seguridad y ausencia de emoción", "Dicen también que las reiteraciones restan magia a los acontecimientos, haciéndolos previsibles y frustrando el vértigo ante un descubrimiento inopinado", etc.
Seguidament el següent pàragraf el qual explica en general com és en Bruce i com va actuar al Palau Sant Jordi. Comenta algunes cançons que va cantar i parla del públic el qual estava plenament entregat i feliç.
Finalment conclueix la crítica d'una forma original. Amb una sèrie de frases molt seguides, tot dient que el Bruce va parlar en català i va desmentir que els nortamericans no són tant tontos geogràficament, va plorar les seves ferides però sense llàgrima patriotera, i va cantar totes les cançons com si cada una fos l'última del concert.
Potser trobo a faltar l'esment dels intèrprets, ja que com a banda important, per la gran quantitat de persones que la formen, el crític es simplifica en ficar Bruce Springsteen i la seva E Estreet Band. O quan diu que no tots els americans són tontos geogràficament, el trobo com un comentari fora de context.
Diari "L'Avui":
La crítica del Boss està feta per J.M Hernández Ripoll el dia 18 d'Octubre de 2002.
Es classifica en tres grans parts:
* Introducció
* Resum del concert
* Desenllaç
A la introducció s'explica el què val realment el Boss tot deixant-lo fantàstic i esmentant que ho va fer molt bé.
Al nus explica un petit resum del què va ser tot el concert. Primer esmenta les dues cançons que va començar cantant el Boss, i que una mica més tard va agafar l'harmònica i el piano, i en tot moment el públic molt entregat.
Finalment va acabar el concert cantant My city of ruins, la cançó dedicada a l'atemptat de les torres bessones, Land of hope and dreams i Born in the USA que va acabar de desbordar el públic.
Trobo que incideix en ressaltar frases originals i entretingudes com: "Quina màquina!", "...a tota pastilla", i frases tant col.loquials i familiars com aquestes; però al parlar d'un concert de rock fa que les frases siguin adequades en el context. En general sembla una crítica amb la finalitat d'entretenir al lector i fer-lo riure.
Diari "La Vanguardia":
La crítica és feta per Donat Putx el dia 18 d'Octubre de 2002.
Està divida en dues parts ja que el desenllaç l'enllaça amb el nus:
* Introducció
* Nus/Resum
Una introducció singular que comença dient: "El reloj de un teléfono celular señala las 21.44 y en el Sant Jordi suena The promised land ". El Bruce deixa anar la guitarra pels aires i aterrissa a les mans d'un "pipa".
A partir d'aquí explica l'energia i el sentiment que es vivia en el Palau Sant Jordi, tots els intèrprets tocant i ballant.
Seguidament passa a donar una opinió personal ja que diu que mai havia vist un Palau Sant Jordi tant ple i tant brillant. Després comenta algunes cançons que va cantar durant el concert i pronuncia alguns intèrprets dient com van tocar. Finalment acaba parlant de les últimes cançons que va interpretar com: "Born in the USA", "Incident on 57th street", i "My city of ruins" en el què afegeix que tot i tenint els cinquanta i pico, el Bruce segueix amb una gran ambició artística.
Trobo a faltar un desenllaç a la part final de la crítica, ja que continúa parlant del què seria el nus, i potser convindria finalitzar-la parlant d'un breu resum del concert o especificant algun element on es vegi que allà s'acabà el concert. També caldria posar més detalls quan fa el resum del concert, ja que ho deixa tot massa superficial.
Comparativa del Bruce Springsteen dels tres diaris nacionals:
Trets bàsics:
EL PAÍS Precisió
L'AVUI Ordenat, real, divertit
LA VANGUARDIA Intrigant i precís
Les tres crítiques són quasi idèntiques ja per la fanàtica entrega cap el Boss, la manera de deserrollar la crítica i esmentar certes cançons.
Els tres diaris fan de la crítica la mateixa estructura, és a dir, es comença per una entrada original basada amb frases fetes, jocs de paraules, metàfores, etc; seguidament del què va ser el nus del concert, les escenes més importants, les cançons més rellevants...i finalment es conclueix la crítica basant-se amb la part final del concert.
S'esmenta el públic en les tres crítiques per tal de donar importància el contacte de l'E Street Band amb el públic. En "El País": "El público, lógicamente entregado, lo dejaron envuelto en baba, atónito y feliz ante la sucesión de unas canciones que son himnos"; en "L'Avui": "La comunió entre l'escenari i el públic va ser total" i en "La Vanguardia": "Una conexión que se estableció desde el primer tema". Amb les opinions del públic i algun esment de la banda es dóna per entès el gran triunf del Boss al Palau Sant Jordi, per part dels tres diaris.
És important i original, l'entrada del crític en cadascuna de les crítiques, com les frases fetes d'el "País": "Dicen que las certezas son armas de doble filo, pues deparan al mismo tiempo seguridad y ausencia de emoción. Dicen que las reiteraciones restan magia a los acontecimientos", etc. o la singularitat de "l'Avui": "
Si Bruce Springsteen fos futbolista, el fitxaria el Reial Madrid" i "El reloj de un teléfono celular señala las 21.44 y en el Sant Jordi suena The Promised Land" per part de "La Vanguardia". I un cop més els crítics defensen el concert, fent de cada crítica una visió magnífica del concert del Boss
Valoració personal
Em semblen molt correctes les tres crítiques ja que estàn ben estructurades, amb gran informació i poder per comunicar bé el què va ser el concert del Boss. Potser trobo més completa la crítica de "l'Avui", doncs per les seves intercal.lacions divertides i originals: "sort que no és futbolista", "a tota pastilla", "i que duri", entre d'altres, fan que sigui una crítica més amena i propera al lector; tot i que el veure que les tres crítiques coincideixen en tots els aspectes no puc dir res més que estàn molt encertades.
|
|
|
