| Interactive |
| |
| |
| |
| |
| Heavy Metal Bands |
|
| |
| |
| |
| Present Time |
| |
| |
| |
| Specials |
| |
| |
| |
| |
|
| |
| |
| |
| Other References |
| |
| |
|
Proposta D'un Estudi Comparatiu De La Crítica Musical A La Premsa
Estudi 3 - MÚSICA CLÀSSICA Rèquiem de Berlioz
Autor: Hector Berlioz
Intèrprets: Charles Workman, tenor. Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu. Cor de la Comunitat de Madrid.
Director: Rafael Frühbeck de Burgos
Lloc i data: Gran Teatre del Liceu (21/11/02)
['Proposta d un studi comparatiu de la critica musical a la premsa']
Diari "El País":
La crítica escrita al dia 23 de Setembre de 2002 per Javier Pérez Senz es divideix en tres significatives parts:
* Autor
* Director
* Obra
La primera part es caracteritza per parlar contínuament de l'autor que finalment acaba dient que Berlioz algun dia serà conegut al Liceu; ja que Berlioz sempre ha fet moltes obres però en el Liceu mai ha sigut conegut.
A la segona part es caracteritza per parlar del director, esmenta que és un dels pocs directors espanyols amb veritable projecció internacional i tot i així en els teatres barcelonins ell també continua sent un extrany.
I a la tercera part ens fa la valoració instrumental de l'obra, on ens parla bàsicament de les veus de les orquestres.
Realment penso que la part on esmenta l'autor i el director s'arriben a fer massa feixugues, ja per la seva densa informació i no s'arriba a cap fi. També convindria esmentar la part instrumental i coral, doncs sobretot de la instrumental no en parla, i estaria bé saber com actuaren els intèrprets
Diari "L'Avui":
És una crítica dirigida per Xavier Cester i classifica la seva crítica en dues clares parts:
* Autor
* Obra
Són dues parts molt clares ja que en una parla i explica extènssament com s'inicià l'autor i a la segona part fa un petit comentari de l'obra.
A la primera part simplement es basa en parlar de l'autor, que hores d'ara no és massa conegut i menys a Espanya i la segona part quasi no parla de l'obra, tot i així diu que els dos cors van estar combinats, però no van dosificar amb prou encert les dinàmiques i amb alguns àcids a les sopranos.
Igual que el diari "El País" es basa en parlar intensament de l'autor i del director, i es deixa per banda la part tècnica. Resulta pesada la informació. Per altra part el crític necessita més "empenta", contínuament dóna per entès que la part escènica no va estar a l'altura, però en determinades ocasions sembla que contradeixi l'opinió, seria convenient dir-ho més clar i precís.
Diari "La Vanguardia":
La crítica de "La Vanguardia" escrita per Àlex Robles Fitó al dia 23 de Setembre de 2002.
Divideix la crítica en:
* Orquestra
* Autor
* Obra
Primerament explica l'orquestra molt detalladament tot dient que la bateria dels metalls estaba situada estratègicament en els quatre punts cardinals. Seguidament parla de l'autor dient que perquè fa aquesta obra que és un fracàs i no en fa d'altres ja que són més bones, no ho entén. I finalment parla de la part tècnica on diu que en el cor van haber-hi desigualtats tímbriques, tot i que lluitaven per arribar a una nota dura però no i van arribar. Que les veus femenines, més aviat les de soprano van ser incapaces d'aguantar una nota duran un determinat temps i sobre el tenor Workman , va cantar com si no tingués veu.
Trobo molt correcta la manera d'estructura la crítica i les pautes que ha seguit tot i que sigui una crítica molt negativa on constament crítica a l'autor i a l'obra en si.
Comparativa del Rèquiem dels tres diaris nacionals:
Els tres diaris han tingut diverses visions de l'obra, les idees basiques són:
EL PAÍS Massa argumentació de l'autor, poca argumentació de l'obra, defensor de l'obra.
L'AVUI Massa argumentació de l'autor, poca argumentació de l'obra.
LA VANGUARDIA Ben estructurat, no defensor de l'obra.
A simple vista podem observar que dos dels diaris nacionals coincideixen en l'aspecte de massa argumentació de l'autor, és a dir, el crític s'ha basat massa en donar informació extra de com es formà l'autor de l'obra, on es situa actualment, si és conegut o no al mercat, etc. És important saber de qui es tracta però en aquest cas la informació que es dóna és extrema. I també cal destacar que "L'Avui" i "El País" estàn d'acord en defensar l'obra. Per el contrari, "La Vanguardia" es mostra desacord i el seu punt de vista es més crític envers el concert.
Dins la part d'estructura, destaca la crítica de "La Vanguardia", ja que segueix les pautes correctes, una introducció, nus i desenllaç; ho podem veure ja pels connectors que utilitza a l'hora de començar cada pàragraf, com en el últim utilitza "en resumen".
Per altra banda "El País" la seva informació només es centra directament en l'autor i el director i deixa més per banda el comentari del concert. Molt semblant a "L'Avui" que esmenta l'autor i poc comentari de l'obra, sense seguir les pautes per construir un bon text.
En els temes principals, es destaca la presència del cor i l'orquestra. El diari "Avui" i "La Vanguardia" coincideixen plenament en què el cor no va estar a l'altura i tinguè desigualtats tímbriques; les sopranos arribaren a les notes "àcidament" i el tenor Charles Workman tinguè un timbre de veu molt just. Aspecte que també coincideix amb "El País". Aquest, contràriament diu que l'orquestra i el cor van demostrar talent.
Sobre el públic, curiosament cap dels tres diaris en parla, ni dónen entendre si el públic els reberen bé o malament.
Pel que repescte a l'estil, les tres crítiques es basen en un llenguatge estàndard, però si en alguna trobem algun joc de paraules, com ara en "El País" que apareix el següent paral.lelisme: "...y algún día Hector Berlioz dejará de ser un extraño en el Liceo", seguidament "...y algún día Frühbeck dirigirá una ópera y dejará de ser un extraño en el Liceo". O en "La Vanguardia" trobem: "batería de metales situada en los cuatro puntos cardinales", "infantería de voces humanas dispuesta a la afrenta del juicio final".
Els punts de vista de cada crític es mostren força neutrals ja que no dónen ha entendre que el concert fos desastrós, simplement comenten el què passà. El més neutral seria "L'Avui", "El País" el més defensor, i "La Vanguardia" el més crític.
Tot i les diferències, són unes crítiques pràcticament idèntiques, on coincideixen a punts molt concrets.
Valoració personal
Considero que la crítica de "La Vanguardia" és la més aviat aconseguida, ja per la seva perfecta estructura, el seu vocabulari en desxifrar l'orquestra i el cor i perquè tracta de l'autor, l'obra i la part escènica en la mateixa quantitat cadascuna.
|
|
|
