| Interactive |
| |
| |
| |
| |
| Heavy Metal Bands |
|
| |
| |
| |
| Present Time |
| |
| |
| |
| Specials |
| |
| |
| |
| |
|
| |
| |
| |
| Other References |
| |
| |
|
Proposta D'un Estudi Comparatiu De La Crítica Musical A La Premsa
Estudi 6 - MÚSICA ROCK Paul McCartney
Intèrprets: Paul McCartney (veu, baix, guitarra i piano); Rusty Anderson (guitarra); Brian Ray (guitarra); Paul "Wix" Wickens (teclat); Abe Laboriel Jr. (bateria).
Lloc i data: Palau Sant Jordi (28/03/03)
Diari "El País":
En aquesta crítica es diferencien dues crítiques, és a dir, hi ha una part que es dedica a comentar qui és el Paul McCartney i com va anar el concert, però d'una manera més superficial i l'altra part comenta més el concert i n'aprofundeix més.
En la primera part es veuen tres divisions:
* Introducció
* Com és Paul McCartney?
* Comentari de l'obra
En la introducció, el crític ens formula una sèrie de preguntes com: "¿Se le pueden hacer reproches al co-compositor de Let It Be!? ¿Al midas del pop? Tot responent que no, ja que, el primer concert que va fer a Barcelona tothom tenia un riure a la boca perquè en Paul té una veu nostàlgica i sap com emocionar a la gent. També es formula una altra pregunta la qual diu si aquest és el Beatle que voldríem veure després de que els altres fossin morts, però evidentment és qüestió d'opinions perquè hi ha gent que li agrada més en Lennon i d'altres en McCartney.
Seguidament fa un breu comentari del Paul tot dient que domina l'èxit i que té cara de bon noi, mai podria dir res que es saltés de lo políticament correcte.
Després parla superficialment del concert; Primerament el crític reconeix que fent presentacions no val res, ja que es veu que segueix el mateix ordre de contingut i de presentació a tots els llocs, i no varia, no té originalitat.
Però envers les cançons continúa sent un geni com sempre. Tota la gent gran , disfrutava d'unes cançons que els hi recordava a la seva època de juventut. Esmenta que va passejar amb una bandera espanyola i una catalana i que en fi tot va està ple d'emocions.
La segona part de la crítica es divideix en dues parts:
* Introducció
* Comentari del concert
La introducció ens diu que el Paul va fer dues hores i mitja de concert i van ser compensades ja que el públic s'en va anar a casa feliç en haver sentit una petita pesa de la història del pop.
Paul intentava no dir ni una sola paraula de Lennon perquè això suposava que el públic comencés a cantar "Give peace a Change". Es van cantar dues cançons dedicades a Lennon i a Harrison però per l'empeny del públic Paul es va veure obligat a cantar juntament amb un duet: "Yellow Submarine".
Finalment esmenta que per la tarda McCartney va tenir visites amb fans de tot arreu i amb el president del club de fans d'Espanya del Paul es veu que aquest li va dir: "La mano, besos no porfavor".
Crítica molt ben aconseguida ja per la quantitat d'informació que conté.
Diari "La Vanguardia":
Aquesta crítica consta de dues parts però una no és feta per cap crític, és informació general, per això només em limitaré a comentar la crítica oficial de Donat Putx.
La crítica conté dues parts:
* Introducció
* Comentari del concert
La introducció es basa en comentar qui eren els Beatles i que només amb vuit anys de trajectòria van commoure a tothom; van tenir un gran èxit i tot i que el grup de pop-rock ha deseperegut, avui en dia està ple de fans dels beatles que imiten les seves cançons dels quals podem treure-hi profit perquè n'hi ha de realment bons. Després comenta que va cantar cançons dels Wings i dels Beatles i tot i que va tenir moments feliços també va tenir algun entrebanc, però que segons el crític no vol esmentar.
Tot seguit es veu l'explicació crítica del concert, la qual explica que els instruments i el cor no arribaven a l'altura de les cançons del Paul, però en el final, a l'adéu, el Paul va estar brillant amb la seva guitarra acústica cantant "Every Night" i "Blackbird". També va cantar les mítiques cançons dels Beatles i una cançó la qual li va donar un to esgarrat.
Trobo a faltar que a part de parlar dels Beatles en general, convindria parlar més concretament del McCartney: qui és?, com toca?, aprofundint més. Es contradeix de certa manera perquè diu que la part instrumental i coral no va estar del tot adequada i després esmenta que se'l té d'aplaudir perquè és un geni.
Diari "Avui":
La crítica es divideix en tres parts:
* Introducció
* Qui és Paul McCartney?
* Comentari del concert
Comença dient que en el Palau Sant Jordi van posar tota una sèrie d'imatges dels artistes més destacats del segle XX com John Lennon i George Harrison.
McCartney diu que té la millor banda sonora dels últims quaranta anys; A passat pels Wings i en solitari, però això de recordar els Beatles anant d'escenari en escenari és tan simple i molt profitiu per a tothom ja que són grans sentiments i emocions.
A continuació, explica qui poseeix els instruments i que va cantar algunes cançons dels Wings. Va dedicar dues cançons als seus companys dels Beatles, una a John Lennon el qual va se adorat pel públic i van cantar el "Give Peace A Change" per dir no a la guerra. Cap dels instruments es manifestaven, només el guitarrista Rusty Anderson que portava un símbol de la pau a la mà. Però amb el "Back In The World" es tracta de fer una altra tipus de pau, la pau amb si mateix. Lennon i McCartney van fer cançons junts però com que McCartney és el viu s'ha donat el permís de canviar l'ordre alfabètic dels cognoms. Lennon-McCartney a McCartney-Lennon. Però no tot el concert va estar pujat d'adrenalina sinó que també van haber-hi cançons lentes i sentimentals. Paul va fer algunes ximpleries com passejar la bandera espanyola i catalana i una introducció indesxifrable.
Convindria esmentar l'actuació de la banda instrumental i del cor ja que són elements fonamentals en el concert. Tot i així els altres aspectes els comenta i estàn ben redactats i ben treballats.
Comparació de les tres crítiques:
Trets bàsics:
EL PAÍS Directe
L'AVUI Fanàtic
LA VANGUARDIA Realista
"El País" i "l'Avui" són unes crítiques pràcticament idèntiques. "La Vanguardia" sembla que vulgui defensar en McCartney tot i els problemes de so que hi hagueren. Les tres crítiques coincideixen en dividir la crítica per la introducció, per parlar de l'autor i per fe la síntesi del concert; tot i que "La Vanguardia" es limita molt a l'hora de parlar del McCartney ja que esmenta més els Beatles que el propi protagonista del concert.
També coincideixen que la part escènica i instrumental, no va estar a l'altura, hi hagueren problemes de so i el públic esperava algo més. Encara que tot i els petits problemes, Paul McCartney no va deixar d'expressar sentiments i emocions als espectadors.
Sorprenent la salutació per part d'en McCartney ja que és una rèplica de cada concert, fins i tot d'un DVD realitzat en directe de la gira. Aquest aspecte també és esmentat per part dels tres diaris. També coexisteixen en dir que al final del concert McCartney passejà una bandera espanyola i una altra catalana.
El públic només apareix comentat de forma directe a "l'Avui" i a "La Vanguardia", encara que "El País" dongui entendre l'aclamació per part del públic.
Segons l'estil, és un llenguatge molt clar on no s'usa per part de cap crítica cap figura retòrica o cap joc de paraules. En "El País" és l'únic que comença la crítica amb diferents preguntes retòriques: "¿Se le pueden hacer reproches al co-compositor de Let It be! O Yesterday?" "¿al midas del pop?"
Els tres crítics es demostren a favor del concert.
Valoració personal
Massa argumentació per part de "La Vanguardia" sobre els Beatles ja que el protagonista de la nit era Paul McCartney. Felicitacions a "l'Avui" i "El País" per el seu contingut i per la gran informació.
|
|
|
