| Interactive |
| |
| |
| |
| |
| Heavy Metal Bands |
|
| |
| |
| |
| Present Time |
| |
| |
| |
| Specials |
| |
| |
| |
| |
|
| |
| |
| |
| Other References |
| |
| |
|
Proposta D'un Estudi Comparatiu De La Crítica Musical A La Premsa
Conclusions
Acabant el treball només em falta esmentar el què he après realitzant aquesta recerca.
De les bastantes crítiques que he analitzat, he pogut comprovar que la gran majoria de crítiques segueixen una pauta d'anàlisi que és la següent:
* Introducció
* Vida de l'autor
* Comentari de l'obra
Les crítiques estàn dividides per una introducció, nus i desenllaç. La introducció acostuma ser original, és a dir, es basen amb el final del concert i ho plasmen com a principi de la crítica. També s'acostuma iniciar la crítica amb alguna frase divertida per tal d'impactar al lector. Seguidament es comenta el protagonista del concert, en segons quins casos s'esmenta més detalladament tot posant-hi la data de naixement o dates més precises de l'autor. Finalment es comenta el concert (part més rellevant), del qual es parla de la part escènica, instrumental, del públic, entre d'altres.
És important destacar els paràmetres que utilitza un crític per una obra pop i un crític per una obra clàssica, ja que acostumen a ser diferents. Principalment, una obra clàssica dóna més importància a l'autor, explica més detalladament qui és i fins i tot s'extén en comentar el director; es deixa en segon pla el comentari de l'obra i normalment és breu pro precís. Per altra banda una crítica de pop i/o rock es basa més en fer un extens comentari del concert, especificant cadascuna de les lletres de les cançons interpretades, mencionant contínuament la reacció del públic, etc.
També cal a dir que "l'Avui" acostuma a utilitzar recursos col.loquials - familiars entre línies de les seves crítiques, fa que ens sigui més propera i més entenedora, i el lector ho agraeix. Trobo a faltar una síntesi a cada crítica del "País" que parli dels intèrprets i els seus components, doncs en els altres diaris com a part rellevant i principal, es col.loca una petita informació dels principals components i de les persones que han fet possible el concert.
Al no tenir aquesta informació fa que la crítica ens sigui més desconeguda a l'hora de llegir-la ja que no estem informats prèviament de qui canta, qui balla o qui actua. "La Vanguardia" es caracteritza per construir unes crítiques molt elaborades i extenses, on la grandesa informativa, n'és la principal font.
Només em queda dir que si voleu veure alguna crítica d'una obra ben realitzada, no us conformeu en comprar un sol diari, compreu-ne més de dos i veureu les diferències que existeixen. Una crítica que defensa plenament a una obra, influirà al lector i aquest pensarà que aquella obra va ser fantàstica; si el lector llegeix una altra crítica del mateix concert i veu tot el contrari, pensarà que el concert va ser un gran desastre. Què fer? L'ofici del crític es basa en fer milers i milers de crítiques; tot i que jo no n'he fet tantes o més ben dit no n'he analitzat tantes puc veure hores d'ara quin diari utilitza els paràmetres més adequats per tal de realitzar una crítica, o quin diari ha escollir si vull veure la interpretació d'una obra clàssica i/o pop. Solució: fes-te crític!
|
|
|
