| Interactive |
| |
| |
| |
| |
| Heavy Metal Bands |
|
| |
| |
| |
| Present Time |
| |
| |
| |
| Specials |
| |
| |
| |
| |
|
| |
| |
| |
| Other References |
| |
| |
|
Proposta D'un Estudi Comparatiu De La Crítica Musical A La Premsa
Les crítiques
El concepte de crítica és unívoc ja que es pot aplicar als diversos tipus de crítiques, i és que totes elles són diferents però totes tenen un objectiu: saber valorar i jutjar una obra.
A continuació s'explica les definicions de les crítiques més importants, amb la seva història i el seu objectiu principal.
Diferents tipus de crítiques
En aquest treball podem deixar de banda les crítiques: Bíblica, Històrica, Textual i la del Coneixement i centrar-nos en la Literària, la d'Art, la Cinematogràfica i la Teatral.
* CRÍTICA LITERÀRIA
"Examen justificatiu de l'obra literària amb dues finalitats principals, la seva explicació i la seva valoració, de manera que la segona procedeixi de la primera". En aquesta activitat intervenen criteris normatius i una tasca que proporciona les dades materials bàsiques. Però el que defineix la crítica és l'anàlisi dels elements que componen l'obra. Amb tot, a partir del segle XIX, malgrat mantenir un cert grau de valoració subjectiva, ha adoptat aspectes de caràcter científic.
Sainte-Beuve és qui va posar les bases de la crítica moderna. Després, a la segona meitat del segle XIX, els crítics positivistes van establir unes coordenades indispensables des del punt de vista històric. Al segle XX, es planteja la dualitat entre la necessitat de recolzar-se en dades exteriors comprovables per explicar la literatura, i d'altra banda, l'ambigüitat del fet literari.
Tant el New Criticism , com els formalistes russos i la nova crítica francesa de Barthes són intents d'independitzar l'obra del seu entorn històric, mentre que la crítica sociològica marxista (Lukács, Goldmann) utilitza una perspectiva de caràcter històric.
Als Països Catalans el concepte modern de crítica cristal.litza amb el romanticisme amb Aribau, Pau Piferrer o Francesc Matheu. Milà i Fontanals, el crític més important, ja va utilitzar mètodes positivistes i Yxart va introduir definitivament el mètode positivista i va defensar el naturalisme.
Tot i així segueixen altres autors coetanis no tant importants al llarg de la crítica literària a Catalunya.
* CRÍTICA D'ART
"Formulació de judicis valoratius sobre l'art plàstic, amb la finalitat d'orientar el públic". Va començar a prendre consistència en ser conreada a través de la premsa, a la França il.lustrada, a conseqüència de la generalització de l'exposició o Salon. Al segle XX, la crítica d'art es fa a través de les revistes especialitzades, i des del 1949 els crítics s'agrupen a l'Associació Internacional de Crítics d'Art (AICA).
A Catalunya, la crítica regular amb influència veritable va començar a la segona meitat del segle XIX, amb Francesc Miquel i Badia, que va defensar els artistes anecdotistes i Raimon Casellas, que va glorificar les novetats importades pels modernistes. En el segle XIX, van defensar el modernisme: A. Opisso i M. Rodríguez i Codolà i van resistir el postmodernisme: J.Brull, S. Junyent, C. Juñer-Vidal i M. Utrillo. Eugeni d'Ors va iniciar l'exaltació del noucentisme a "El Poble Català" i després, des del Glosari.
Els diaris més representatius d'aquesta etapa van ser: "La Publicitat", "Vell i Nou", "Revista Nova", "Mirador", etc.
La generació més nova la formen G. Moure, M.J Corominas, entre d'altres. Cal destacar la constitució de l'Associació Catalana de Crítics d'Art (ACCA).
* CRÍTICA CINEMATOGRÀFICA
"Activitat del que comenta i valora el cinema des d'una tribuna pública, especialment periòdica". Hom considera fundador de la crítica cinematogràfica el francès Louis Delluc; León Moussinac va fundar la primera secció de cinema en una gran revista literària francesa ("Mercure de France", 1921-37; Juan Piqueras va esdevenir el primer en la crítica espanyola, mentre Josep Palau, des de "Mirador", orientava el públic català. A Itàli, Luigi Chiarini va fundar la revista "Bianco e Nero" (1937). A Barcelona cal esmentar la feina crítica de Romà Gubern i Miquel Porter; també cal assenyalar la secció de "Serra d'Or".
* CRÍTICA TEATRAL
"Anàlisi i valoració del fenomen teatral com a espectacle, que es concreten en la crònica periòdica de representacions i en els treballs d'hisoriografia crítica". Cada període estètic ha tingut els seus crítics; així, per exemple, l'establiment del teatre romàntic a França va tindre, entre d'altres, els treballs de Victor Hugo, i el naturalisme, els d'Émile Zola. Modernament, cal destacar les formulacions teòriques d'Antonin Artaud, de Bertolt Brecht i d'altres, i les revistes especialitzades "Theater heute" de la República Democràtica Alemanya, "Travail théâtral" de França, "Sipario", "Il drama" i "Quaderni di teatro" d'Itàlia i "Primer acto" i "El Público" d'Espanya. Als Països Catalans van excedir Josep Yxart, Prudenci Bertrana, Antoni Rovira, i Josep Maria de Sagarra.
|
|
|
