| Interactive |
| |
| |
| |
| |
| Heavy Metal Bands |
|
| |
| |
| |
| Present Time |
| |
| |
| |
| Specials |
| |
| |
| |
| |
|
| |
| |
| |
| Other References |
| |
| |
|
Proposta D'un Estudi Comparatiu De La Crítica Musical A La Premsa
Qualitats del crític
Quan el doctor Johnson tractava sobre crítica literària amb la novelista Fanny Burney, va dir:
"Existeixen tres classes de jutges sobre els autors i produccions noves: primer, els qui no saben de regles i jutgen guiats pel seu gust i sentiment naturals; segon, els que saben de regles i jutgen segons aquestes; tercer, els qui coneixen les regles, però es col.loquen a sobre d'elles. El seu ideal serà satisfer aquests últims. Li segueixen els jutges naturals; però menysprea sempre a aquells en què la seva opinió s'atén a les regles".
Si Johnson hagués pogut discutir música amb Fanny Burney, podria haver dit exactament el mateix d'aquest art.
Saber les "regles" no significa sinó conèixer els antecedents sobre els que es farà una prudent generalització; en realitat, la millor base per l'activitat del crític musical és la reflexió contínua sobre l'experiència anterior, sigui de la música mateixa o de la seva execució.
Això equival a la possessió de principis generals i de normes que li serviran per jutjar.
En una altra oportunitat, el doctor Johnson va respondre a l'exigència que es formula, freqüent però irreflexivament, de que el crític pugui realitzar el què critica:
"Però no, senyor: aquest no és un raonament just. Es pot parlar d'una tragèdia, encara que no es pugui escriure. Podeu renyar el fuster que us va fer malament la taula, encara que no pogueu fer-la. El vostre ofici no és fer taules"
Podem admetre, si més no, que si el que crítica les taules també les fa, la seva crítica serà més "constructiva" que la del qui no n'ha fet mai. Però no es pot pretendre que el crític musical pugui fer o "realitzar" les diferents branques de l'art: compondre, dirigir, tocar el piano, el violí, cantar, etc., i més a més que sigui llibretaire i ballarí. És evident que el requisit indispensable per jutjar una taula amb encert no és haver-ne fet una o dues, sinó a l'haver vist i utilitzat moltes taules.
També és possible que el ser compositor i crític a la vegada tingui alguna desavantatge. John Drinkwater, va dir que és un error intentar la crítica de l'art que un mateix cultiva. Existeixen molts exemples de compositors que no van reconèixer les virtuts dels seus amics, perquè tenien els mateixos hàbits poètics. Cherubini i Auber no trobaven res en Berlioz; Schumann i altres no apreciaven a Wagner; en certa oportunitat Weber va atacar a Beethoven; a Schubert no li interesava Weber; Saint-Saëns admirava "la paciència inesgotable" dels auditoris anglesos que podien escoltar les "fugues y aries interminables" de Bach; Chaikovski no entenia a Brahms, etc.
Els compositors que han treballat la crítica professional no sempre han sigut menyspreats en les seves cròniques. Potser el millor crític en matèria de composició sigui el músic intensament cultivat, que ha adquirit la tècnica de la composició, i que ha sigut tan bon crític de si mateix com per donar-se compte de que no és un geni; coneix el joc intimament, però pot ser imparcial.
El doctor Johnson diu que: a més a més del coneixement que ha de tenir el crític, s'ha de deixar portar amb la majoria de vegades pel seu instint.
La diferència que hi ha, o que hauria d'haver, entre la crítica del públic en general i la de l'expert, és que aquell sent plaer o no sense saber perquè, mentre que el crític, que també agrada i no agrada, verifica els seus sentiments portant-los a un examen analític, i d'aquesta manera només arribar a una conclusió que una major experiència de l'obra o de la seva execució podria confirmar.
|
|
|
